Hola a tots i a totes!
Avui publico aquest post per compartir, amb tots vosaltres, la meva experiència i opinió sobre les dinàmiques que vam realitzar tota la classe el passat divendres 4 d'octubre. Vam fer un total de tres dinàmiques, totes relacionades amb l'autoconeixement i el coneixement dels altres.
Amb la primera dinàmica, havíem de mostrar el nostre costat més artista, ja que havíem de dibuixar-nos a nosaltres mateixos i descriure'ns breument, destacant allò que ens fa especials. A la segona, havíem de dir quan ens sentim bé amb el grup, quan no, i què milloraríem d'aquest. A la tercera i última dinàmica, d'una en una, havíem de llançar un dau i segons el número que ens sortia havíem de fer o dir una cosa o una altra. Per exemple, si et tocava el 2, havies d'explicar un record de la infància, si et tocava el 3, havies de dir amb quin famós t'agradaria sopar, etc. Amb tot això, a banda de conèixer més el grup i a tu mateix, t'ajudava a mostrar i identificar les teves habilitats socials.
El fet de parlar davant de les companyes no em va costar tant, em vaig sentir molt a gust, cosa que em va sorprendre perquè sóc molt tímida. Penso que la meva parla va ser adequada i que em vaig adaptar bé, però quan vaig haver d'explicar un record de la infància em vaig entrebancar una mica. Vaig projectar la veu i per tant, el volum i el to va ser també adequat al moment en el qual estàvem, ni molt fort ni molt fluix, com la velocitat de la parla. No vaig fer molts gestos perquè no van ser dinàmiques d'explicar gaire, era tot més estàtic, però tot i això, la meva postura corporal va ser formal i vaig intentar mirar a tothom quan parlava. Hi havia moments que estàvem assegudes en forma d'U i d'altres que estàvem en rotllana, però la distància entre nosaltres sempre era la mateixa. Pel que fa a les reaccions fisiològiques, he de dir que no vaig patir cap. Normalment, quan faig exposicions, em batega molt ràpid el cor i envermelleixo una mica, però en aquest cas, penso que el fet d'estar en les posicions esmentades anteriorment, em va ajudar a estar més tranquil·la i a sentir-me molt a gust.
Personalment, em va agradar moltíssim perquè entre totes vam crear un ambient còmode i proper, va ser una gran oportunitat per conèixer-nos entre nosaltres i d'alguna manera, posar-nos a prova en relació amb l'expressió i la comunicació en públic. El fet que hi hagués un objectiu a assolir (aconseguir els tres números que obrien el cadenat d'una motxilla per veure el seu interior), va fer que l'activitat fos més divertida i entretinguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada